* Camuflatge ... continúa més amunt...

* El descans de Croacia

Una altra imatge que respira una tranquilitat llargament esperada. Diuen que el passat, passat està, però crec que el passat ens serveix per ajudar a valorar el present en la seva justa mesura.

* Reflexió...

Marionetes somos, pero hasta cuando ?

Sí, fins quand ? ... em pregunto cada día.

Homes i dones tanta pressa tenim que no ens podem deturar ni un moment per preguntar a la imatge que veiem reflectida en el mirall, que podem fer per prendre consciència del que pensem, som i fem al llarg d´un día... ?

* L´art del Graffity

Aquí veiem una fotografía de l´habitació 508 de l´hotel Fox, de Copenhague, decorada per un graffiter. No es un cas excepcional, la moda ja s´està extenent i comença a comptar amb la flor i nata d´artistes d´altres tendències. Enhorabona !

* La bona gestió dels graffiters

L´hotel Fox de Copenhague, ha donat entrada als graffiters. La major part dels hotels es limitaven, fins no fa gaire, a encarregar obres a artistes pintors, coneguts ó anónims, segons el pressupost i gaire bé sempre era l´hotel qui s´encarregava de posar-hi el marc, per tal de que s´ajustés al gust del decorador. També s´ha donat el cas de que algún hotel encarregués a un pintor la decoració de les parets d´una habitació, amb la previa acceptació o no, del disseny, però la gloria era sempre per l´Hotel, mai no per l´artista. Els graffiters però, han aconseguit entrar per la porta gran en plena crisi econòmica, això és, donar-hi la volta a la situació, ells han convertit el fet en una moda i , no solament això, en una moda que, agafada per la beautiful society, donarà un riu de diners. Sempre recordaré que quan feia el Doctorat de BBAA. de Barcelona, van invitar a un graffiter , com símbol de modernitat, però sota la mirada burlesque de tots els presents, inclós el professor. Val a dir que aquests graffiters d´avui día, tenen al seu abast tècniques i mitjans que fins fa ben poc no existíen ó eren totalment prohibitibes. Paga la pena fer-ne un estudi i de passada observar les tècniques de la seva gestió. Mireu sino la pel.lícula Exit Through the Gift Shop, de Bansky.

* Tirant la tovallola

Avui he llegit un article d´un bon amic en el diari. Un amic d´aquests que encara que ens veiem poc, sempre recordem el passat, i tot i sent el present molt viu, ens agrada enllaçar ambdós temps. Avui però, he sentit entre els espais que aniden en el seu article, una certa cadència de finitud. Presència incomode per desconeguda. És el meu amic i permeteu-me guardar l´anonimat, d´aquestes persones que ja la seva figura deixa endevinàr un tarannà obert , de presència fràgil, i de moviment lent, però també majestuós i brillant. El seu pas però mai no trenca l´armonía.

Avui he llegit en el diari el seu últim escrit. S´ha complert la temença. Deixa d´escriure. El perque espero ássaventarme´n més tard. Ho lamento més que res perque tot i savent que el veuré un día a no tardar, he perdut aquella quotidianitat que tan m´agradava. En ella retrobava l´orgull i l´empenta de la joventut, plantant cara als adveniments adversos i treient forces de la inconsciència. Avui he perdut un icona, l´icona del paó reial.

* Introducció - Capvespre en el mar de Bali . Illes Gili

Fets connectats

La bellesa d´aquesta imatge d´un país llunyà , banyat per l´oceà Indic, em serveix per iniciar una nova etapa.
Més que parlar de coses meves, que també, intentaré donar pinzellades d´opinió sobre fets que motivin el meu interès. La meva intenció no és aprofundir, sino parlar sobre allò que copsa la meva atenció, ja sigui del día a día ó de fets concrets sense data, de vivències pròpies ó properes, ja siguin d´amics estimats sense nom ó de desconeguts amb nom.