* Mirada interior

Així que comença la meva jornada laboral, el primer que faig és llegir premsa espanyola i premsa estrangera...

Cincuenta porqués

El País Semanal les ha preguntado a 50 escritores por qué escriben. Pregunta de la que cada cual se ha defendido a su manera. El resultado es interesante. Algunos se lo toman a pecho, otros a broma, otros a ensayo. Mi respuesta fue la siguiente: «Escribo porque de niño sentí que la escritura era una forma de curiosidad e ignorancia. Escribo porque la infancia es una actitud. Escribo porque no sé, y no sé por qué escribo. Escribo porque sólo así puedo pensar. Escribo porque la felicidad también es un lenguaje. Escribo porque el dolor agradece que lo nombren. Escribo porque la muerte es un argumento difícil de entender. Escribo porque me da miedo morirme sin escribir. Escribo porque quisiera ser quienes no seré, vivir lo que no vivo, recordar lo que no vi. Escribo porque, sin ficción, el tiempo nos oprime. Escribo porque la ficción multiplica la vida. Escribo porque las palabras fabrican tiempo, y tiempo nos queda poco». Gracias por compartir el tuyo leyendo. A.N

Aquest escrit reflecteix, en part, exactament que és el que em mou a escriure. Quan vaig llegir en el País Setmanal aquesta pregunta , tot seguit em vaig mirar al mirall i vaig repetir la pregunta ... la meva resposta immediata va ser: Per tenir constància del que penso. Per conèixer millor el que sóc. Per saber el grau de coherència que tinc... i així , obrint un llistat de carències , es van anar agrupant i oferint una visió aproximada de la cara i creu del meu pensament i de les idees que per ell hi transitaven... la seva brevetat i ser poc arriscades en no ser profundes . Aquests trets afavoreixen la dispersió. Això m´ha fet pensar molt, analitzar més a fons les motivacions i entrar de plè en els objectius. Em cal fer un estudi més detallat ?... és així com ho vull ? ...

Em cal, fer un tall profund per veure´n bé l´interior ... i esbrinar allò que es necessàri per a fer el que se´n diu un bon plantejament segons sigui l´objectiu .

Una vegada arribat en aquest punt, aniré pam a pam i mentre permeteu-me que segueixi fent aquesta mena de divertimento fet però amb serietat, fins que la "criatura " vagi trobant al seu camí.

El cert però, és que una vegada hagi trobat el perqué de tot plegat, sigui profund o no, més ó menys documentat , el que sí serà sempre, és fet amb il.lusió, interès i honestedat, per petit ó gran que sigui el projecte.

Recordo que ja a mitjans de Decembre passat, en l´escrit "autocrítica", feia una reflexió sobre el tema i encara que , aparentment no ho sembli, la idea ja la tinc bastant clara, queda el fet d´anar esmolant cantells .

Microclaus: constància, coherència, feblesa, risc, objectius.

* Pendulum 'Watercolour'

Aquest videu va ser filmat el 16 de Març del 2010 i és el primer single del 3er. album.
La Cancó del pèndul, pertany al génere Drum and Bass - Rock.

* " A single man "

Avui he vist la pel.lícula A SINGLE MAN. He de confesar que he vist treballar poques vegades a Colin Firth i sempre en comedia. M´agradava la seva serietat pero poc més sabía d´ell. En aquest paper he prés consciència del seu bon fer davant la cámara i de com sap transmetre l´emoció del personatge... per això si encara no heu vist aquest llargmetratge, us aconsello de veure´l per la qualitat del guió, la direcció i els actors ...

Un hombre soltero

La pel.lícula A single Man -2009 -, del director Tom Ford, està interpretada per Colin Firth, nascut el 10 de setembre del 1960 a Grayshott, Hampshire - England. La història està basada en la novel.la homònima de Christopher Isherwood.

Els actors secundaris són , Matthew Goode, en el paper de Jim, parella de George Falconer (Colin), Nicholas Hoult , com Kenny , fent de jove atret per la personalitat de George , amb qui hi troba afinitats i Julianne Moore, com Charley , amiga de George.

La temàtica de la homosexualitat, està tractada amb sinceritat, bon gust i emoció. La tècnica és immillorable i està dotada de una fluidesa perfecte. Pel que fa a Colin Firth, cal remarcar les nominacions a l´Oscar, 3 Globus d´Or, 2 Bafta i la Copa Volpi a Venezia.

*Pipilotti Rist at MoMA

Pipilotti Rist, va nèixer el 1962 a Grabs, Sankt Galler, Suissa. Actualment viu i treballa entre Zurich i New York.

El seu treball es centra en el videu-art i s´expressa entorn el cos humà i la sexualitat.

A mesura que ha anat desenvolupant el concepte, les seves imatges es van tornant , cada vegada amb més evidència , en un joc de formes mulllticolors, que fluctuant la major part de vegades en un mitjà aquós, ofereixen una abstracció de tendència rítmica i relaxant , en un espai que esdevé oníric i, on s´invita a l´espectador a una immersió total en els sentits de l´artista, logrant així un clima d´intimitat i alhora de transgressió.

* Nuova idea...

Nuova idea

... ci sono tanti progetti di auto ecologiche ma questo li batte tutti; il designer russo Vitaly Kononov, ha infatti immaginato una auto elettrica rotante. Il nome Rolling Stone è tutto un programma: il piloto siede in una capsula montata su cuscinetti a sfera, che lo mantengono sempre en posizione nonostante due sottili ruote ai latti della carrozzeria , rotolino per assicurare il movimento.

Aquest nou prototip de cotxe , m ´ha cridat força l´atenció. Com monovolum

m´agrada, el trobo elegant tant de forma com de color i d´una coherència minimalista portada al límit del concepte roda. Salvant totes les distàncies, aquest model em recorda una mica les motos BMW de fa anys, que van sortir al mercat , amb coberta i que ofereixen una imatge de perfil esfèric i laterals axatats.

El dissenyador és el rus Vitaly Kononov ignoro si resident a Italia, però com sigui que desconec l´estat actual del Disseny Industrial a Rússia, si aquest cotxe és un dels seus exponents, em sorprend gratament . Caldrà fer una ullada en aquesta direcció...

*Lena Horne - Stormy Weather (1943)

Lena Horne nació el 30 de Junio de 1917.Sus padres se separaron cuando tenía dos años y fue criada por sus abuelos. Mitad afroamericana y mitad indio americano, su madre fue la hija del inventor Samuel R. Scottron y es descendiente de John Caldwell Calhoun, su tío Frank Horne fue asesor del presidente Franklin Delano Roosevelt.Debutó como corista a los 14 años, pasando a integrar las filas del célebre Cotton Club de Harlem donde actuaban Duke Ellington, Billie Holiday, Louis Armstrong y Ethel Waters que la impactó con la canción Stormy Weather.Trabajó en 16 películas y varios cortos entre 1938 y 1978. Su más famosa aparición y canción distintiva fue, casualmente, en Stormy Weather de 1943[2] y en la película Cabin in the Sky de Vincente Minnelli junto a la ya veterana Ethel Waters y Cab Calloway.

* Marina Abramovic, un'arte di performance..

Marina Abramovic, explora els sentiments en el seu sentit més bàsic, més profund i més ampli. Es mou pels boranys del dolor, de la soletat, de l´escarni, de la nuesa més feréstega de les emocions, però també de la simplicitat màxima ó mínima. Una dona interessant en tot els sentits, de bellesa física i forta personalitat, però, sobretot, poseïdora d´una imaginació i claredat d´idees excepcionals que la fan estar en el nivell més alt. Observeu bé les imatges del videu i procureu seguir les seves exposicions i aprofondir en el seu missatge.