Així que comença la meva jornada laboral, el primer que faig és llegir premsa espanyola i premsa estrangera...
El País Semanal les ha preguntado a 50 escritores por qué escriben. Pregunta de la que cada cual se ha defendido a su manera. El resultado es interesante. Algunos se lo toman a pecho, otros a broma, otros a ensayo. Mi respuesta fue la siguiente: «Escribo porque de niño sentí que la escritura era una forma de curiosidad e ignorancia. Escribo porque la infancia es una actitud. Escribo porque no sé, y no sé por qué escribo. Escribo porque sólo así puedo pensar. Escribo porque la felicidad también es un lenguaje. Escribo porque el dolor agradece que lo nombren. Escribo porque la muerte es un argumento difícil de entender. Escribo porque me da miedo morirme sin escribir. Escribo porque quisiera ser quienes no seré, vivir lo que no vivo, recordar lo que no vi. Escribo porque, sin ficción, el tiempo nos oprime. Escribo porque la ficción multiplica la vida. Escribo porque las palabras fabrican tiempo, y tiempo nos queda poco». Gracias por compartir el tuyo leyendo. A.N
Aquest escrit reflecteix, en part, exactament que és el que em mou a escriure. Quan vaig llegir en el País Setmanal aquesta pregunta , tot seguit em vaig mirar al mirall i vaig repetir la pregunta ... la meva resposta immediata va ser: Per tenir constància del que penso. Per conèixer millor el que sóc. Per saber el grau de coherència que tinc... i així , obrint un llistat de carències , es van anar agrupant i oferint una visió aproximada de la cara i creu del meu pensament i de les idees que per ell hi transitaven... la seva brevetat i ser poc arriscades en no ser profundes . Aquests trets afavoreixen la dispersió. Això m´ha fet pensar molt, analitzar més a fons les motivacions i entrar de plè en els objectius. Em cal fer un estudi més detallat ?... és així com ho vull ? ...
Em cal, fer un tall profund per veure´n bé l´interior ... i esbrinar allò que es necessàri per a fer el que se´n diu un bon plantejament segons sigui l´objectiu .
Una vegada arribat en aquest punt, aniré pam a pam i mentre permeteu-me que segueixi fent aquesta mena de divertimento fet però amb serietat, fins que la "criatura " vagi trobant al seu camí.
El cert però, és que una vegada hagi trobat el perqué de tot plegat, sigui profund o no, més ó menys documentat , el que sí serà sempre, és fet amb il.lusió, interès i honestedat, per petit ó gran que sigui el projecte.
Recordo que ja a mitjans de Decembre passat, en l´escrit "autocrítica", feia una reflexió sobre el tema i encara que , aparentment no ho sembli, la idea ja la tinc bastant clara, queda el fet d´anar esmolant cantells .
Microclaus: constància, coherència, feblesa, risc, objectius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario