...
Sempre he pensat que els records que amuntagava ja de petita seguien un procès de amagatzament i que, una vegada arribaven a un punt determinat de reunió, allí es quedaven dormint fins que els dies anaven més enllà, on ja no sabien ni jo d´ells i m´agradava pensar que ni ells de mí tampoc. Així era i és la meva manera de deixar una porta oberta a l´etenitat... per si un cas .
Sempre he pensat que els records que amuntagava ja de petita seguien un procès de amagatzament i que, una vegada arribaven a un punt determinat de reunió, allí es quedaven dormint fins que els dies anaven més enllà, on ja no sabien ni jo d´ells i m´agradava pensar que ni ells de mí tampoc. Així era i és la meva manera de deixar una porta oberta a l´etenitat... per si un cas .
El temps però, que ens ajuda a vegades a millorar el nostre enteniment, m´ha ensenyat també altres coses. Els records ja no els guarda la memòria, com jo creia... ara sé que es reparteixen per altres indrets del cervell i això complica molt als records alhora de cercar on col.locar-se, veiem sino... continuarà
No hay comentarios:
Publicar un comentario