Des que la crisi s´ha instaurat entre nosaltres, fa d´això molt més temps del desitjat, els mitjans de comunicació no han parat de publicar imatges i escrits entorn dels polítics i sobretot, de polítics donant discursos, polítics de vacances, polítics reunits, polítics en funcions de campanya electoral, polítics col.locant la primera pedra, polítics inaugurant oficines de partits, polítics en dinars o sopars de mitings, polítics, polítics, polítics.... és aquesta la millor idea del que hauría de ser un polític ?... crec que no . No sería també desitjable unes imatges de complicitat molt més repetida amb el poble, amb la gent que no tenen temps per seguir la política, perque senzillament tenen la prioritat de apaivagar-se la fam i no saben com fer-ho ?... i qui diu la fam, diu de tots els altres problemes de precarietat que envolten al sector més humil d ´una societat... families, gent gran i sola, criatures amb pares problemàtics, pares amb fills problemàtics, etc. hi ha molts sectors que necessiten ajuda en temps difícils , no els hi parlis de política, ni l´entenen ni la senten propera i menys la veuen eficaç.
Aquí anomeno els més necessitats i que són evidents, però hi ha els que són silenciosos... per no parlar d´altres capes socials no tan necessitades però que per majoritàries, tenen un pes important dins la societat donat que, si aquesta capa es malmet, arrossega una gran quantitat de partides que també poden arribar a tombar capes més altes.
Els polítics d´avui día, em recorden molt les revistes del cor i una gran part dels mitjans de comunicació. No volen tocar de peus a terra ! . Sembla com si la realitat no els arribés i el que és pitjor, és exactament la imatge que cerquen i no solament la imatge, els seus interessos van per aquest camí. Em nego a pensar altra cosa perque els fets així m´ho diuen. La política dels enfrontaments, amenaçes, manca de respecte, desautoritzacions, insults, les mofes, etc. etc., fa temps - i ara ja podem parlar d´anys - que les patim... i no oblidem que una gran part de tot això és un negoci que el mantenim entre tots !
Quan les persones encara conservem una sèrie d´ideals nobles, quan la vida encara no ens ha ensenyat que els camins de la veritat en segons quins aspectes, estàn a mercè d´interessos poc lloables és quan realment som nosaltres qui ... creient tocar de peus al terra, no hi toquem gens , ans al contrari anem desmaperduts sense saber-ho .
Els grans negocis, com la venda d´armes a paisos conflictius i les farmacèutiques amb el seu tràfic deshonest amb el tercer món, entre d´altres com les drogues, ara ja a mans de fortíssimes organitzacions que fins i tot s´enfronten obertament a Governs, els bancs, les financeres, etc. és a dir, tot el món del DINER, és mou per interessos. Això estaría bé si seguissin una línia recte, però aquest camí, el tenen curull d´amagatalls, sortides per la dreta i per l´esquerra, camins prohibits, d´altres privats, d´altres amb animals lliures perillosos o no, balmes excavades, troncs atravessats, enfí no acabariem mai... són tan poderosos i estàn tan protegits que fins i tot gaudeixen de la categoría d´oficialitat... Oficiosa ! ... consti que estic parlant globalment, en termes terraquis i no d´extraterrestres, no, no, tots son terrìcoles.
Sempre he pensat que sería molt més fàcil, que dediquessin tots i dic TOTS els capitals, ja foren en blanc o en negre, a destinar la meitat - no un minça tant per cent - dels seus guanys, a ajudar a fer paísos sense penuries, poblacions sense fam, aixoplucs dignes per a tothom, una Sanitat per a tothom... però està vist que això és una utopía, ... fins i tot, cadascún de nosaltres ajudem a fer més gran les diferències, cada día hi pensem menys, la indiferència s´apodera dels sentiments, ens fa por el contagi i per això, enlloc d´afronatar-ho, anem en direcció contrària...
He posat aquesta fotografía, perque es patètica i al mateix temps admirable i tendra, que paga la pena que hi pensem una mica...
Una familia de porc.senglars, es veuen obligats per la fam, a baixar fins la ciutat inhòspita per a ells, perillosa i on són rebutjats i en perill de ser eliminats. Però... la fam els obliga a fer el que no volen i tot i així, tots junts, enfronten el perill... quin exempla tan formidable !
Així s´entèn com en temps de crisi, la gent que s´han quedat sense feina, sense casa i que de mica en mica van quedant marginats i abocats a la misèria, que fins i tot veuen com les entitats - poques - dedicades a tasques socials com repartir menjar, roba d´abric, etc. s´estan quedant sense la matèria prima i sense que la seva ajuda pugui arribar a més gent , han de comtemplar , com una mena de mofa, com mitjants tan poderosos com la TV. hi sovintegen programes malanomenats " de distracció " com " La casa de su vida ", "Mujeres ricas ", "Gran hermano", "Sálvame", etc., etc., repeteixo, és molt fàcil entendre que això provoqui, desprès de tanta desesperació i necessitat, més delinquència . És fàcil entendre que la política estigui blasmada i censurada fins la sacietat.
Manca un canvi. Però el problema es que ens ho han de demostrar i ens ho hem de demostrar. No serveixen les votacions, el poble està desecantat, no creu en els polítics, no ens demaneu que votem, no coneixem les inacavables llistes, ni els programes es diferencien gaire els uns dels altres, ni les campanyes. Heu de tornar a ser polítics de "a pie " , heu de demostrar coses en el día a día. I aquells que esteu al cap d´amunt, heu de ser coratjosos alhora de defensar les vostres idees venudes quan en feieu campanya, són temps difícils i s´ha de lluitar amb la veritat i després ser coherents amb allò que heu predicat. Sabem de pressions, de conflictes, d´intercanvis, de negociacions, però per davant de tot això sigueu polítics leials i sincers amb aquells que us han votat i, si cal recunciar a alguna cosa, dir-ho obertament . El poble ho entendrà, tot és millor que enganyar ni que sigui amb bones intencions.Siguin quines siguin les dificultats del camí, els homes honestos en la política - vosaltres mateixos sabeu perfectament quins ho són i quins no -, heu de fer pinya , ni que sigui des de l´anonimat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario