Estem a Kladanj, prop de Sarajevo. Fa fred, és temps de neus. Una dona gran, asseguda a una cadira prop del foc de la cuina, únic lloc on hi troba una mica d´escalfor. Es cobreix la cara amb un mocador; les llàgrimes mal contingudes li rodolen per les galtes. L´estança petita i quasi buida és l´unic lloc que l´aixopluga. El plor li provoca tremolor a tot el cos. De sobte truquen amb nervi a la porta de la casa. Obra , és negra nit i no veu a ningú. Mira més fixament, buscant sense voler trobar i amb la por dins el cos, finalment, veu el que anhelava... la figura del seu net sa i estalvi. Corra cap a ell, l´abraça amb delit. El seu plor, tot i no abandonar-la, ara ja és una barreja d´angoixa i al.legría. Fa 24 hores de la visita d´un estrany. Aquell home amb fredor calculada l´havía posat al corrent del greo problema que , la desobediència de la seva filla Nadia a continuar treballant, podía provocar a tota la familia. Així , bruscament, va tenir coneixement de la classe d´existència a que es veia obligada la Nadia, actualment treballadora sexual en un prostíbul a les rodalíes de Barcelona. La sola presència d´aquell home va ser suficient per comprendre que no hi havía sortida i que l´amenaça duia ja un desenllaç inminent. La dona va intentar agafar el net, protegir-lo però va ser inútil. A ella, donant-l´hi cops, la va llençar pel terra i tot seguit es va endur el nen, no sense dir-li que no avises a ningú si volía tornar a veure el net i a la filla... feia d´això 24 hores ... les pitjors de la seva vida i, des d´aquell moment va ser conscient d´estar sota un cel tenebrós... en l´entorn del món de les nines ja trencades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario