* Fins on pot arribar la indiferència ?

La imatge de l´anterior publicació, va estretament lligada a aquesta. La papallona que costa de veure enmig de la planta, illustra bé el sentit d´aquesta altra imatge. Els diaris d´ahir, la mostraben més explícitament, però no em cal pel que he de dir. Aquesta dona que encara que aquí no s´aprecía be, està viva, té els ulls oberts i amb el seu gest intenta cubrir la seva nuesa. Ës una dona malalta infectada de cólera i hores d´ara ja deu ser morta.Però sigui morta o viva, el que impacta és la indiferència que la envolta. Viure i morir són una única i inseparable realitat, aixó tots ho sabem, però ... ens adonem del camuflatge amb que ens cubrim, per passar desapercebuts davant de les crues realitats que ens va prensentant la vida ? , no estem massa aposentats en el nostre món occidental ?

A tots ens va conmoure el terratrèmol que va patir Haití. El balanç va ser terrible, més de 200.000 persones van morir i la població restant, ja prou castigada per la pobresa, la majoría va quedar sense casa i les families delmades. Davant de tanta desgracia, la població mondial va prometre ajuda econòmica i de tot tipus, però el cert és que malauradament en aquests cassos, hi ha molta gent sense escrúpols que desvía diners, entre ells els mateix govern haitià, el cas és que gran part de l´ajuda es perd pel camí i encara hi ha molta gent al carrer, amb tot el que això comporta.

Però aquesta situació sempre va acompanyada d´altres desgràcias, sigui per la manca de diners i d´ instal.lacions públiques sanitàries i de tota mena i també per enfermetats generals entre elles el cólera, que a Occident no sería un problema que anés més enllà d´una grip, allà està desfent families senceres, amb la indiferència dels mateixos haitians, coneixedors de la seva impotència i sabent-se abandonats a la seva sort.

Tenint en compte que ja abans de la desgràcia, Haití era el país més pobre d´Amèrica, tota ajuda és poca. Les ONGs que hi estàn treballant,veuen amb desesperació que la seva entrega , serveix de ben poca cosa. El cólera ja s´ha cobrat prop de .1500 persones i infectat a milers d´altres.

Nosaltres aposentats en el món occidental que disfruta de benestar , tot i estàn inmersos en una crisi mondial forta i de durada icerta, no ens fem el càrreg del que és el patiment d´aquesta població. Ens cau molt lluny. Ells no tenen problemes de bombolles inmobiliaries, ni de Borses que pugen i baixen , veiem ara el que posava el diari...
... " La Organización Mundial de la Salud solicitó la semana pasada 164 millones de dólares para luchar contra una de las enfermedades más fáciles de erradicar si se cuenta con los mínimos instrumentos médicos.
El dinero necesario para luchar contra el cólera equivale al 0,15% de los 80.000 millones de euros que se calculan para Irlanda. Ayer, el coordinador humanitario de la ONU en Haití denunció que sólo se ha recibido el 10% de la ayuda reclamada. También ayer, España dirigió una carta a los 27 países de la UE solicitando un esfuerzo especial para Haití, pero el consejo de ministros de exteriores reunido en Bruselas aplazó cualquier decisión a su próxima cita, prevista para el 13 de diciembre. Las personas no son bancos, así que no precisan videoconferencias urgentes. No hay fondo de rescate para Haití. "

Davant d´això em pregunto ... fins quand tanta indiferència ?.