*ALGO PERSONAL " Joan Manel Serrat-Argentina

Sempre m´ha agradat en Joan Manel Serrat, quan era jovenet, quan estava ja a l´edat madura de la joventut i ara que ja està prop de l´edat madura de la vellesa.
Aquell jovenet començà a cantar a la vida, a les coses quotidianes. Cançons con "Ara que tinc vint anys " i " La tieta" enmig de moltes altres, estàn curulles d´amor i tendresa, mai de rancúnia i sempre arribant més enllà de la pell, prop del cor i també de la sang calenta. A mesura que els anys han anat passant, el seu compromís amb el poble s´ha anat fent més profund, més compromès, més ferm.
Però, sense que s´entengui com una crítica, crec que Serrat, sap nedar i guardar la roba. Aquesta cançó ens pot servir d´exemple.
A Serrat el tinc per un home savi, el crec posseïdor de la saviesa del poble, que és la més natural i senzilla. Ell sap que per arreu la saviesa del poble sempre és la mateixa i això ve donat perque parla des de la pràctica oprimida. El poble sempre és humil i Serrat representa per dret la classe humil. Ell dona la volta a les coses, no vol problemes que retrassin el seu missatge i donat que el problema es produeix gairebé igual per arreu, sap que pot cantar en altres indrets que no siguin el propi , perque tant en el propi com en els altres, tots l´entenen i el missatge no es perd en la llunyanía.