* Atmosphere - Freefallin'

He escollit aquesta cançó de Hip Hop perque m´agradat aquesta tendència més musical i no sé perque, m´ha fet recordar un altra Hip Hop, molt dur, és a dir sense cap tipus de música, que vaig estar escoltant una vegada en directe...
Estaba a París, era una tarda de sol i feia poc que havía començat la Primavera. Tenía d´anar a una conferència sobre Art-Artesanía a Europa, concretament a la sala d´Actes de la UNESCO, a l´avinguda Garibaldi i jo era la representant d´Espanya. Ho vaig ser durant 8 anys.

Estava una mica nerviosa, això de parlar en públic i en anglès, tot i haver-m´ho preparat a conciència , sempre em provocava desassosec . Tenía d´ acompanyar el discurs, no gaire llarg per sort, d´unes quantes diapositives d´art (aquí ja anava agafant més seguretat), però tenía al meu davant un monitor per on seguir les imatges que al mateix temps es passaven en pantalla.

Áquest monitor tenía una sèrie de botons que s´apagaven i enceníen a mesura que els oponents començaven o acabaven de fer el seu discurs i un comptador de temps... això sí que em preocupava perque em distreia. Per sort tot va anar força bé, molt millor del que pensava... fins i tot vaig ser capaç de respondre a unes preguntes que em varen fer !.
Però tornant al Hip Hop, per fer temps i per relaxar-me abans d´anar a la conferència , com sigui que faltaven encara unes dues hores, vaig decidir seure en un banc del Passeig des Invalides. Feia poc que estava asseguda llegint un llibre, vaig començar a sentir un run run que de mica en mica, va fer que deixés de llegir per passar a mirar i escoltar el que passava al meu davant, a tres metres escassos.

Hi havía dos negres, un no parava de parlar en una tendència musical que semblava Hip Hop. Poc a poc el seu ritme em va enganxar tot i no estar acompanyat de música, tampoc feia falta. Vaig estar les dues hores mirant-los. No van descansar un sol moment. Un mig-cantava, l´altra controlava el temps i de tant en quant , li deia unes paraules, com uns consells del que tenía que fer. Ambdós eren posseidors d´una gran paciència i tenacitat i sobretot, em varen cridar molt l´atenció dues coses , la seva serietat, ni una sola vegada varen somriure i, també que el que cantava, ni una sola vegada va veure aigua !
Això sense adonar-me´n amb va anar força bé, vaig entrar a la sala de conferències de l´Unesco, completament relaxada. C.V.