* Seabear - I Sing I Swim g / I think I swim...

I sing I swing, I think I swim... sí quan nedo, penso sempre. Per mí nedar, a banda de practicar la resistència, és endinsar-me en el món del silenci.
No me´n adono que estic nedant. Les imatges es van succeint i a mesure que arriben em sento com envoltada de pau i serenor, on els problemes gairebé no es deixen atrapar i fugen per no molestarme enmig del benestar.
De tan en quant, si m´he col.locat les ulleres poc ajustades, m´entren unes gotes i el parar ja és una necessitat. M´apropo a la vorera de la piscina, em poso bé les ulleres, faig unes quantes inmersions i en tocar cada vegada de peus al terra de la piscina, el retorn a la superfície es torna com una dansa.
Mai no nedo menys d´una hora. Recordo que de petita, les poques vegades que la meva mare m´havia portat als Banys San Sebastián, de la Barceloneta, em sentía feliç. Primerament anava a una de les dues piscines petites, la que era una mica més fonda - l´aigua arribava al genoll -. En els angles oposats hi havien unes granotes negres i grans que treien constantment un raig d´aigua per la boca i totes les criatures feiem cua per veure.
Jo em feia la il.lusió de nedar, però sempre tocant de peus al terra , això de gran ho he vist com una premonició... sempre he tocat de peus al terra. També hi havía una piscina per grans. La mama mi deixava anar segura de que, tot i essent encara petita jo no era atrevida. L´aigua sempre estava gelada. Era una piscina estretament envoltada per vestuaris i, per aquesta raó el sól només hi tocava a plè migdia... tot i així m´agradava, però no hi varem anar més, no en sé les raóns i tampoc m´agrada gratar-les a fi que aflorin ...