* El casament / Sam Amidon - Wedding Dress

L´altre día vaig veure un videu que representava una núvia caminant cap a l´altar. Això em va recordar com la societat, sense proposar-s´ho converteix a algunes parelles en una mena de titelles al só de la publicitat i d´una mal entesa tradició religiosa ó no . Aquesta tradició estúpida , abocada al fracàs un gran nombre de vegades, a mil.lers cada any, en favor d´uns interessos tan ben calculats que any rera anys deixa quantitats de bens materials enormes, a qui per conceptes d´ordre moral ???... encara lluiten per perpetuar la Institució . Però estic parlant en present i de fet, ho hauría de fer en un altre temps, donat que avui día, els futurs candidats a formar familia, s´ho prenen d´una altre manera, amb més coneixement de causa i sense presses.
Ara són temps on la pluralitat d´elecció és clarament manifestada i en direcció ascendent en número i forma. Hi ha tota mena de parelles, cosa que em sembla força bé. Tanmateix i gracies a tècniques quirúrgiques la maternitat ja és possible en l´ambit dels homes, tot i estar encara per difondres, han nascut ja un parell de criatures per aquest mitjà. També em sembla bé, crec que hi ha homes perfectament capacitats per donar carinyo i comprensió a una criatura, de la mateixa manera que hi ha dones que mai no ho estaràn. Això de ser pares i mares passa més aviat per ser persones madures, amb el cap ben amoblat i amb capacitat de sacrifici i amor. Estem massa arrelats al passat, sense pensar que , mantenint-se en aquesta manera de pensar, és en detriment a la manera de ser i pensar d´altres persones i em refereixo als col.lectius encara objecte de rialles mal intencionades a les seves espatlles... però d´això ja en parlaré un altre día... C.V.