He creat aquesta imatge , com a fons d´un relat que està sempre predestinat a acabar en abstracte...
Aquest poema trobat per casualitat, passejant la mirada per uns papers oblidats, m´ha recordat un vell problema. No sé de qui és, però podria pertànyer a les inquietuts de moltes persones, que desmes pel món, van donant voltes i voltes al mateix interrogant de l´engoixa d´existir per deixar de fer-ho... la premura del temps..., l´escassetat de futur..., el per què quan sóm molt joves, som insegurs, més tart ens vestim d´una seguretat falsa i quan som vells ens plantem davant la incertesa... el per qué de l´oblit de les vivències... Però també pot ser possible que donar voltes i més voltes a un misteri que ens està vedat i que mai no sabrem, ens fagi perdre el temps. Es fàcil que actuant així desaprofitem les ocasions de gaudir de moltes coses ... hi ha infinites oportunitats de fer-les, només hi ha que mirar al nostre entorn. Cadascú de nosaltres tenim una sèrie d ´ afinitats que per no deturant-se a pensar, no les descobrim .
Tots tenim tendències a... només cal posar-hi el nom i iniciar el nou camí . La major part de les coses, es poden escometre segons les possibilitats , bé amb una forta embranzida i picant alt ó be poc a poc, amb la calma d´un goteix per arribar a l´objectiu que també aquest por ser humil ó ambiciós. No ha de fer por l´edat que tinguem, siguem joves, adults o més grans. Si podem viure amb il.lusió i anar per un camí ple de projectes, no hi haurà l´angoixa de viure, no tindrem temps ! . Ningú sap quan arriba l´hora dels gats negres, i encara menys si després resultarem gats de colors... Es absurd pensar en negatiu, perque fer-ho ens aporta més problemes per una cosa que ignorem del tot com serà ! C.V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario